Trilla és, sobretot, una cerimònia experimental que oferim a un simple mocador blanc, únic element de l'obra i punt de trobada i fugida del cos i so, la suor i les llàgrimes, la núvia i la ploranera, el part i la mortalla.
«Trilla va sorgir d?un accident: mentre treballàvem a Som la guerra, una peça anterior de més format, vam sentir que es generava una energia imparable, un tu a tu entre les dues (Le Parody i jo) que tenia jugar-se en un altre tauler, més nu, despullat. Quedar-nos tot sol amb els motors poètics de l'obra i aprofundir en les esquerdes que s'obrien i connectaven el folklore andalús amb l'universal, la història dels cossos amb la del so. Trilla també és un disc, que tampoc no va ser premeditat, sinó que va sorgir d'aquesta energia, un altre accident».
Trilla sorgeix de la trobada entre Le Parody i Luz Arcas, una indagació als mons que comparteixen: el folk i l'electrònica, i la tradició com un espai ferit, desitjós de transformació, experiment, obertura. La proposta és purament intuïtiva: un succeir-se d'imatges, balls i paisatges sonors relacionats amb laments (l'aigua com a element clau del folklore universal, de les llàgrimes a la suor, de l'erotisme al mal presagi, del naixement a la mort), la guerra ( la global privada que fa empremta a cada cos) i referències marianes des d'una perspectiva pagana.